K'away from Escola Groc on Vimeo.
K’away és una paraula quechua que s’utilitza per expressar mirar, observar i escodrinyar, és a dir: examinar, explorar (alguna cosa) en tots sentits, minuciosament, tractant d’arribar al fons de ella, de conèixer totes les circumstàncies, escorcollar. (definició donada pel diccionari de la llengua catalana editat per l’institut d’estudis catalans).
El quechua és una llengua que te molts dialectes. K’away seria el nom que tindria amb Runa šimi, que vol dir “llengua de la gent”, seria una espècie de llengua franca, és a dir, idioma adoptat per un enteniment comú entre les persones que no tenen la mateixa llengua materna.
El perquè d’aquest títol ha estat una mica casualitat, però ara penso que és el que millor se li escau. Vaig estar buscant com es deia mirar o mirar el passat en quechua i d’una banda, en uns diccionaris posava Likapaay o Likapaay pasaq i en d’altres, altres noms, i no s’han d’oblidar també les maneres de dir-ho en els diferents dialectes i com que no hi ha unes normes molt establertes alhora d’escriure, doncs podem trobar que una mateixa paraula s’escriu diferent, per exemple k’away, la podem veure escrita com a qaway o qhaway. Val a dir que si m’he decantat per aquesta manera d’escriure-ho és perquè vaig fer la consulta a un amic peruà i ell va dir-me que era la més estesa.
El perquè de mirar, és perquè el que jo he anat a fer en gran part a Perú és a observar, examinar i sobretot a mirar.
Aquest treball ha estat realitzat al Perú. En cap moment he intentat fer un reportatge de viatges, sinó més bé un treball artístic amb un enfocament etnològic i antropològic. Tot va començar fa uns quants anys quan em vaig començar a interessar per l’obra fotogràfica de Martín Chambi (1891-1973), en les seves fotografies hi ha una espècie d’atmosfera que t’atrapa i fa que te les quedis mirant durant una llarga estona, al observar-les, sembla que el temps en aquell espai s’hagi aturat, son atemporals i molts dels personatges i paisatges que apareixen siguin d’un passat molt llunyà, difícil de classificar en un marc cronològic. A més, al estar allà i veure que molta gent continua vestint com ho feien anteriorment, encara creix més aquesta sensació, els veus aliens als canvis que s’estan produint en el món. Ara bé, d’altra banda, també es palpa i es veu que la societat està canviant.
Amb aquest esperit em vaig dirigir a Perú, amb la intenció de trobar en la societat actual la reminiscència i l’atmosfera d’aquelles fotografies, ara bé, tot des del meu punt de vista i sabent que el passat mai no tornarà, però amb l’aventura i l’emoció de veure el que em trobaria.
0 comentaris:
Publica un comentari