Untitled from Escola Groc on Vimeo.
Com arrels que absorbeixen experiències ens fan créixer, els sentiments. I així “ÁRBOL” ho representa, amb una sèrie d’imatges que formen un stop-motion, amb un conjunt de danses simbòliques metafòriques, que recauen a definir els sentiments que tots podem viure, i que ens fan arribar a una conclusió del destí.
El començament i el nostre desenvolupament sempre dependrà del que ens envolta, com en el cas de “ÁRBOL”, que neix amb el sol. Com la vida mateixa, en el creixement, es va trobant nous sentiments, noves experiències que es transmeten amb el moviment de danses expressives: aquí hi trobem la felicitat, la melancolia, la tristesa, l’eufòria, i finalment la comprensió davant el creixement, amb les coses bones i les dolentes.
Tot canvi climàtic ens fa créixer, i ens dona vida.
El treball de “ÁRBOL” s’ha elaborat a partir de quatre tipus de llenguatges diferents, i que junts es complementen: llenguatge narratiu, llenguatge fotogràfic, llenguatge corporal i llenguatge musical. Aquests llenguatges es fonen per deixant que l’obra vagi evolucionant.
“ÁRBOL” és una representació subjectiva de tot el que en algun moment va esclatar dins el meu cap, la unió de diversos pensaments, sensacions i imatges que van portar-me cap a una claredat creativa. Així ho he volgut mostrar: com una explosió que acaba aportant un sentit en la incomprensió de tot plegat, el sentit de seguir creixent, admirant, compartint, i sobretot sentint.
Explota alegria.
Tots els moments que he compartit amb bons amics.
Explota confusió.
Tots els moments que he oblidat els bons amics per qualsevol absurd.
Explota tristesa.
Tots els moments que ni la família ni els amics em poden salvar.
Explota eufòria.
Tots els moments que veig que el saber estar sola és una salvació.
Explota...
Sola, i amb bons amics.
Aquesta petita poesia sempre m’acompanya en el meu conte, en el meu projecte: “ÁRBOL”
0 comentaris:
Publica un comentari