Your description goes here
líthica light-action 2010 from Escola Groc on Vimeo.
el fin del mundo from Escola Groc on Vimeo.
Vanesa Cantero.
El més conegut de tots els profetes moderns és Nostradamus (Michel de Notre-Dame, 1503-1566), que expressà en vers en 1555 les profecies de la fi del món. En la seva Centúria X-72 diu:
“L’any mil nou-cents noranta nou set mesos,
del cel vindrà un gran Rei del Terror:
Ressuscitar el gran Rei d’Algolmois,
Abans després de Mart regnar per fortuna”
Pels estudiosos del profeta aquesta és la centúria que parla de la fi del món. Pel que fa a la causa es refereix al Rei del Terror, que apareixerà del cel, i la referència a Mart és sens dubte el sinònim d’una guerra. Segons els investigadors Nostradamus prediu que en l’apogeu d’una gran porta, un fenomen astronòmic donarà fi a la Humanitat.
El cas és que potser la fi del món no succeeixi mai, o que ja estigui succeint. He decidit realitzar aquest projecte per dos motius. Un d’ells és el medi ambient i expressa la preocupació de moltes persones per l’escalfament del planeta, per les noves pandèmies, pel malbaratament actual dels recursos naturals. El segon motiu és la moda, un món que neix de la mateixa vida com mitjà d’expressió i comunicació.
“El fin del Mundo” és un autèntic repte personal i alhora un projecte que m’ha servit per expressar les meves inquietuds, les meves vivències i els meus sentiments.
diari del silenci from Escola Groc on Vimeo.
Kirsten Gómez.
Shhhh!
‘Diari del Silenci’ és un treball personal, basat en la recerca del silenci dins del meu dia a dia en la ciutat. És el fruit d’una experiència de “vot de silenci” durant una setmana, dintre de la meva rutina habitual.
“El silenci és el veritable llenguatge de les ànimes” (Maurice Maeterlink)
‘Diari del Silenci’ pretén descobrir el que s’amaga en ell, arribar a entendre’l, apreciar-lo. Callar per a poder escoltar-lo.
“El silenci és l’element en el qual es formen les grans coses” (Thomas Carlyle).
Vivim envoltats de soroll. Encara que a vegades sembli impossible assolir el silenci, jo he acabat trobant-lo. No cal començar per fer callar als altres, o per esmorteir el soroll extern. Cal començar per un mateix: el nostre silenci el portem dintre.
“Ajudar a un ànima en el camí espiritual, no es fer el treball per ella, sinó ensenyar-li a trobar la seva pròpia guia. Això s’aconsegueix amb el silenci, l’aturament diari, mental i físic, que permetrà revelar-se a la saviesa que porta dins cada ésser humà. Només així, obrint les portes del nostre interior, podrà conèixer-se la pròpia veu interior” (Eileen Caddy)
quebiensienta from Escola Groc on Vimeo.
Pedro Abad.
LA BURRITA VIEJA MAGAZINE
Para todos aquellos que creen que lo especial nos hace únicos, aunque no sea del todo correcto.
Después de dos años, en los que la creatividad se convierte en tu más fiel aliado, en los que las ideas se exprimen a diario, en los que trabajas en diversos campos fotográficos, llega el momento en el que debes decidir por donde quieres ir, que es aquello que más te llama la atención, que es aquello que más resalta en ti, en tu manera de captar el momento.
La Burrita Vieja Magazine es un proyecto de blog-catálogo on-line, que pretende impactar a la vez que hablar de lo que significa para mí la moda, como ésta influye en mi personalidad i en las fotografías que tomo.
La fórmula es simple, crear una plataforma en la red donde puedan editarse fotografías de campaña con enlaces a videos musicales y videos promocionales en los que los clientes que nos visiten puedan pasar un buen rato mientras ven los modelos y prendas expuestos, y a la vez puedan comprar los productos a través de las tiendas on-line que le ofrecemos (Ebay, Etsy, etc.)
La sensualidad, la sutileza de movimientos, el desenfoque, el ruido, la saturación, la iluminación, la sonrisa, los pequeños detalles, lo antiguo, lo nuevo, lo pasado, lo que está por llegar, lo incorrecto, i lo incorrecto corregido, el mundo, yo, ...
“Nos reíamos de la moda de ayer, pero nos emocionamos con la de antes de ayer, cuando está en vía de convertirse en la de mañana” Marlene Dietrich.
Caminant from Escola Groc on Vimeo.
Marina Cussó
CAMINANT, per Marina Cussó.
“No pots viatjar pel camí fins que no t’hagis convertit en el propi camí” (Siddharta Gautama)
És precisament el camí el que pren més importància en aquest projecte, i no només el camí físic sinó també l’espiritual; el camí de les experiències.
Un camí construït gràcies a petits i grans fets; a diferents histories i diferents moments de la meva vida que van ser, que són i que seran.
Un camí que ensenya també una realitat de la meva vida, el viatge per la muntanya, un espai que m’ha regalat tanta intensitat per poder arribar allà on has d’anar.
Aquest projecte va ser, un cop més, tornar a viure totes aquestes sensacions.
Originalment vaig proposar-me un projecte més fotogràfic, però un cop preses i visionades les imatges vaig adonar-me que necessitava més recursos per transmetre tot allò que volia. Necessitava explicar històries, per tant necessitava un recurs narratiu.
Aleshores les imatges van donar un altre gir. Eren tantes les coses que volia explicar en cada imatge que sorgir la idea de fer-ho a traves del dibuix.
El tipus de dibuix és lineal, pla i senzill. Imaginari i màgic. Un conjunt de records i sentiments que ja han passat, o que encara han de esdevenir. El pes de dibuix recau en l’acció que du a terme. És un recurs narratiu per expressar històries, conceptes, emocions , pors, pensaments.
Fotografia i dibuix són aquí complementaris. Els dibuixos necessiten la muntanya com escenari, i la muntanya també necessita la narrativa del dibuix per poder fer reals i comprensible les meves històries.
